Sí, sí, feia temps que es rumorejava però com vau poder sentir tots al discurs de Nadal de sa majestat el Rei (no pronunciar-ho com Jordi Tardà o Jiménez Losantos), ja estem acabant de remasteritzar els episodis de la primera temporada del "Per les Branques". Així doncs, aquí teniu amb tots vosaltres el primer programa de la història, parit el mes de maig passat. Sembla mentida el que ens va costar que sortís la criatura i que en canvi sigui tan fàcil baixar-s'ho com prémer a l'enllaç següent...
Titulars: a banda del pont ben xulo que ens havíem muntat, obríem amb la renúncia de Josep Maria Anguera al capdavant de la secretaria general del PSC premianenc... Qui en seria el successor era tot un misteri, però el que estava més clar és que, al començar a remetre la sequera, l'Ajuntament havia de renovar la campanya d'estalvi d'aigua. Qui ja no feia falta que estalviés era la pròpia emissora municipal després de signar un contracte de col·laboració amb Supermercats Del Río i qui ja no feia falta que s'emocionés era l'afició del Ricoh Premià, que perdia a Blanes totes les seves opcions de jugar la promoció d'ascens a 2a divisió B.
Les complicades vies de comunicació: les primeres víctimes del Per les Branques van ser Maria Martí i Josep Montesinos, que en aquells temps presentaven el PdM les tardes dels dimecres (hi ha rumors que Josep Montesinos encara ho fa). El programa rutllava bé, sí, però era bastant complicat de comunicar-se amb ells, fos per telèfon, per correu electrònic o fins i tot des del control de so.
La Família Dial i Antena (Capítol 1, A sardanes em convides): episodi per a conèixer els membres d'una família que escolta Ràdio Premià de Mar les 24 hores, encara que estigui connectada la COM. Un avi surrealista, un pare constantment a l'atur, una mare amb Dolby Surround i un fill amb tot un ventall d'olors corporals es van fer un raconet als nostres timpans tot trucant al programa de contactes de Ràdio Premià, és a dir, el Fem Rotllana de Joan Vinyals.
Problemes de regularitat: no, no ens referim a la temporada que està fent l'Espanyol, sinó als conceptes que vam aprendre del programa, ja històric, La taverna. Estringents in the night, l'amanit d'all-brans... Totes aquestes paràboles tan familiars van néixer aquí, al primer programa. Com l'Aserejé també una mica...
Posem-hi lletra: o el que va començar com una ximpleria i ha acabat sent una secció (ximpleta). La primera víctima de les nostres cordes vocals va ser la sintonia del Premià Notícies, mítica amb només dos anys de vida. Tra-tra-tra-tra-traïd! Els carrers en van plens...
L'entrevista apocalíptica: les nostres inquietuds ciutadanes ens van portar a entrevistar la gran eminència del món del graffiti, Ernesto Pintutot, per tal d'esclarir què estava passant a les parets premianenques. Els senyals horaris no ens van deixar tocar el tema amb gaire profunditat, però se'l veia simpaticot, l'Ernesto.
L'OPINIÓ DE L'EXPERT
En aquesta mirada enrere a la primera temporada del Per les Branques hem volgut comptar amb l'anàlisi acurada d'un gran expert en la matèria. Però com que no l'hem trobat i Albert Manent és lexicòleg, hem cedit aquesta tasca a Ruth Termes, una noia que tenim aquí a la productora (abans col·laborava a Els Homes del Klan) però que fer fer, allò que dius fer, fins ara no hi feia res. No té cap doctorat ni cap màster ni cap postgrau, bé, de fet no li ho hem preguntat, però el que sí té és que es deixa fer fotos i no em negareu que té una pinta d'estudiosa que deixa ben clar que està sobradament preparada per a fer aquesta anàlisi. Ehem...
Ruth Termes buscant talls en una tertúlia de la Lola
Ei, sóc la Ruth, què tal????? Aquests nois no hi ha manera que em deixin sortir en antena, aix, és que són... Però sabeu què????? M'han estat fent fotos tota la tarda i diuen que sortiré a la web!!! Ueeeeh!!! Bé, m'han dit que totes totes no sortiran, però com que me n'han fet tantes, no sé quines triaran: n'hi han unes que surto amb un llapis davant l'ordinador, unes altres on surto amb una pila de llibres així tota concentrada, una altra sèrie on estic escoltant la ràdio amb uns auriculars, una altra on m'estic escampant tot d'oli per la panxolina... A veure què fan, quins nervis!!!!!
Però a mi m'han posat uns deures que era fer l'anàlisi d'aquests primers programes, valorant-ne l'evolució i tal. Doncs bé, bàsicament el que us puc dir del programa és que són dos nois, un que es diu David i un que es diu Enric, explicant coses que passen a la Ràdio de Premià de Mar. I ja està.
Què, què us pensàveu? Què aquesta era la meva anàlisi? Us penseu que sóc un objecte sexual? Que com que sóc rossa sóc tonta? El que sou és una colla de masclistes pervertits tots, que si us cliqués ara l'històrial del Firefox a saber què em trobaria, degenerats! Doncs em nego en rodó a continuar fent aquesta feina com no em trobi aquí algun comentari demanant disculpes! Després que em vinguin a demanar per anar a la festa de cap d'any del Per les Branques...
Va, Ruth, vine...
Que no...
Va...
Tu qui ets?
Un... Vine a la festa, que hi serem tots...
Qui són tots?
Eh... L'Enric i el David...
On és?
A Ràdio Premià de Mar...
Quan?
El 31 a les cinc de la tarda...
Quina hora més estranya per celebrar el cap d'any, no?
Sí, mira... Merci per la falca!
Sí, sí, però com no insistiu més no vindré... Apa, a comentar tots...
Entrades
